La Seu d'Urgell està envoltada per dos rius. Del riu Valira, provinent d'Andorra, a la part més alta de la ciutat, s'agafava l'aigua per beure tant les persones com els animals, permetia regar els prats dels voltants i alimentar les sèquies dels molins. El riu Segre, provinent de França, passa al peu del nucli històric i permet regar els horts més baixos dels voltants; quan plou molt, el riu creix i inunda tota la plana al·luvial de la ciutat. Els antics habitants tenien respecte al riu i no construïen a la seva vora perquè sabien que dues o tres vegades cada centúria el Segre reclamava els seus drets sobre la terra. Però l'aigua i el riu són vida per a la població que pot compartir les seves riberes.

L'aiguat extraordinari de novembre de 1982 va originar el projecte de canalització del riu i la reparcel·lació de les terres afectades per les riuades i, a continuació, els projectes olímpics de canoa caiac incorporats als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van rematar la creació del Parc Olímpic del Segre. D'un fenomen natural catastròfic en va renéixer un projecte de nova ciutat.

Podem, doncs, commemorar els 25 anys de creixement i consolidació del Parc i podem repassar la petita història que l'ha fet possible. En el futur hi haurà canvis que aniran marcant noves etapes, però el record recollit en la nostra memòria queda gravat per sempre.

​

Ramon Ganyet